Génesis Nayely Mancebo Moreta

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Ara que han passat uns dies des de la finalització de les pràctiques, puc mirar enrere i valorar amb més perspectiva tot el que aquesta experiència m’ha aportat tant a nivell personal com professional.

Abans de començar, l’educació especial era un àmbit que coneixia principalment des de la teoria. Tot i haver treballat continguts relacionats amb l’atenció a la diversitat durant la carrera i el màster, mai havia tingut l’oportunitat de viure de prop el dia a dia d’un centre d’aquestes característiques. Per això, reconec que era un context que em generava respecte i també moltes preguntes.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és la diferència entre conèixer determinades idees des de la teoria i veure-les aplicades en el dia a dia. Conceptes com l’atenció individualitzada, els suports personalitzats o la importància del benestar emocional de l’alumnat no eren nous per a mi, però observar-los directament dins del centre m’ha permès comprendre amb molta més profunditat el seu impacte real en la pràctica educativa.

Probablement, un dels aprenentatges més importants que m’emporto és haver entès amb molta més profunditat el concepte d’autonomia. És una idea que ja coneixia, però veure-la aplicada en el dia a dia m’ha fet replantejar moltes coses. He après que allò que per a una persona pot semblar una fita petita, per a una altra pot representar un gran avenç en la seva qualitat de vida i participació.

També he après a ser més conscient de la tendència que, de vegades, tendim a ajudar massa ràpidament. Recordo situacions en què instintivament feia jo alguna acció pensant que ajudava, quan en realitat l’alumne era perfectament capaç de fer-la per si mateix. Aquesta experiència m’ha ajudat a interioritzar del tot que promoure l’autonomia implica, moltes vegades, donar temps, esperar i confiar en les capacitats de la persona.

Durant les pràctiques també vaig tenir l’oportunitat d’observar altres aules del centre amb perfils molt diferents, fet que em van permetre apropar-me a realitats que fins aquell moment només coneixia des dels llibres i comprendre millor la complexitat de les intervencions relacionades amb la regulació emocional, la conducta i les necessitats de suport intensiu.

Per tant, puc dir que acabo aquesta experiència amb una mirada molt més àmplia sobre l’educació especial, amb una gran admiració pels professionals que hi treballen i amb la sensació d’haver après molt més del que imaginava quan vaig començar aquestes pràctiques.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Durant les pràctiques també vaig tenir l’oportunitat de passar algunes estones en altres aules del centre amb perfils diferents dels de la meva aula de referència. Aquesta experiència em va permetre ampliar la mirada sobre la diversitat de necessitats presents dins d’un mateix centre d’educació especial.

Una de les aules que vaig visitar estava formada per un grup reduït d’alumnes amb necessitats principalment relacionades amb la regulació conductual i la discapacitat intel·lectual. Tot i que inicialment era un perfil que em generava cert respecte, l’experiència va ser molt positiva i em va permetre observar de prop les diferents estratègies educatives utilitzades pels professionals.

Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser el ritme de funcionament de l’aula. Les activitats acadèmiques convivien constantment amb altres objectius relacionats amb l’autonomia, la regulació, la convivència i les activitats de la vida diària. Els alumnes participaven en diferents tallers i activitats al llarg de la setmana, com ara piscina, música, cinema o altres propostes adaptades als seus interessos i necessitats.

També em va semblar interessant observar les diferents formes de comunicació i participació dels alumnes. Alguns utilitzaven suports específics per comunicar-se i participar en activitats quotidianes. Recordo especialment un alumne que mostrava molt interès per anticipar aspectes del dia a dia, com ara el menú del menjador, i que utilitzava diferents recursos per buscar aquesta informació i compartir-la amb els altres.

Considero que aquesta observació em va ajudar a comprendre millor que darrere d’una mateixa etiqueta diagnòstica poden existir perfils, necessitats i capacitats molt diverses.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Una de les intervencions que més m’ha fet reflexionar durant les pràctiques ha estat el treball realitzat amb una de les alumnes de l’aula. Inicialment havia plantejat algunes activitats pensant que podrien ser adequades a partir de les observacions realitzades, però b vaig adonar-me que el nivell de demanda continuava sent massa elevat per a ella.

Aquesta situació em va fer a replantejar completament la proposta inicial i a centrar-me en activitats molt més funcionals, manipulatives i ajustades al seu nivell real de comprensió i participació. Vam treballar principalment consignes senzilles com donar, posar o treure objectes, utilitzant materials reals i activitats molt estructurades. Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser que moltes de les conductes que inicialment podien semblar una manca d’interès per l’activitat estaven relacionades, en realitat, amb la seva necessitat constant d’interacció social. Li agradava molt buscar el contacte amb l’adult, jugar, fer bromes o demanar abraçades, i sovint abandonava la tasca per intentar generar aquest tipus d’interacció.

Per tal d’aprofitar aquest aspecte com a element motivador, vam incorporar un dau que ja s’utilitzava habitualment a l’aula. Cada vegada que completava una activitat podia llançar-lo i realitzar l’acció que apareixia, com ara una abraçada, un xoc de mans o una altra interacció positiva. Aquest petit ajust va ajudar a diferenciar millor els moments de treball dels moments de joc i va afavorir una participació més activa en les activitats.

Si alguna cosa m’emporto d’aquesta experiència és la importància d’ajustar les expectatives al nivell real de cada alumne. Sovint arribem amb una idea prèvia del que considerem una activitat senzilla o complexa, però aquestes categories només tenen sentit quan es posen en relació amb les característiques de la persona que l’ha de realitzar. Aquesta intervenció m’ha ajudat a entendre que, en alguns casos, els avenços més significatius no es troben tant en els resultats acadèmics com en la participació, l’atenció o la implicació en una activitat compartida.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Després de diverses sessions treballant amb activitats de dictat amb suport visual, he pogut valorar amb més perspectiva alguns dels resultats observats durant la intervenció.

Un dels aspectes més destacables ha estat el grau d’implicació de l’alumne. L’ús de l’ordinador i dels pictogrames ha resultat especialment motivador i ha afavorit que mantingués l’atenció durant períodes relativament llargs de temps.

També s’han observat petits progressos relacionats amb l’autonomia i amb l’ús funcional de l’ordinador. Progressivament ha anat mostrant una major familiaritat amb la dinàmica de treball, incorporant aspectes com la separació entre paraules o una millor gestió d’algunes eines bàsiques de l’ordinador.

Al mateix temps, la intervenció també ha posat de manifest algunes dificultats que continuen presents, especialment en relació amb la seqüenciació de les lletres i la gestió dels errors. Aquestes observacions m’han ajudat a entendre la importància d’avaluar no només el resultat final d’una activitat, sinó també el procés que segueix l’alumne per arribar-hi.

Considero que els resultats obtinguts han estat positius i que una intervenció més prolongada probablement hauria afavorit avenços encara més significatius en l’autonomia durant la realització de les tasques.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Durant aquesta fase de les pràctiques he dedicat una part important del temps a l’elaboració de materials adaptats per als dos alumnes participants del projecte d’intervenció.

En el cas del primer alumne, es van crear diferents activitats adaptades orientades al treball de l’escriptura i l’autonomia, utilitzant recursos visuals ajustats a les seves necessitats.

Pel que fa a la segona alumna, va ser necessari elaborar activitats molt més manipulatives i funcionals, centrades en la comprensió de consignes simples i en la interacció amb objectes reals.

Aquest procés m’ha fet prendre consciència de la importància que tenen els materials en educació especial. Sovint una petita modificació en la manera de presentar una activitat pot marcar una gran diferència en la comprensió, la participació i l’èxit de l’alumnat. També m’ha ajudat a entendre que l’elaboració de recursos adaptats requereix una observació constant de les necessitats reals de cada alumne.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Bona tarda a totes!

Durant aquests darrers dies vaig començar a implementar les activitats plantejades al projecte d’intervenció amb dos alumnes de l’aula amb necessitats i nivells molt diferents.

Amb el primer alumne hem treballat activitats de dictat amb suport visual utilitzant pictogrames d’ARASAAC i l’ordinador. Les activitats es van organitzar per camps semàntics propers i motivadors per ell, com ho són els animals, la casa, l’escola i el temps. La dinàmica consistia en presentar el pictograma, la paraula escrita i un espai inferior on havia de copiar-la. La resposta a aquest tipus d’activitat ha estat molt positiva i s’ha mostrat especialment implicat i motivat, sobretot pel component visual i digital de la proposta.

Pel que fa a la segona alumna, les activitats s’han centrat en aspectes molt més bàsics relacionats amb l’atenció i la resposta a consignes simples, com donar, posar o treure objectes. En aquest cas, les activitats manipulatives i amb objectes reals són les que han generat una millor resposta i més participació.

Considero que aquestes primeres sessions m’han ajudat a entendre millor el nivell real de cada alumne per poder ajustar les activitats al ritme de cada un i fer que les seguents sessions siguin encara més profitoses.